Al mes de maig de 2010 vàrem realitzar una campanya de restauració de la Naveta I. Aquí vos presentem els resultats.

Esperem que vos agradi!!

______________________________

La present campanya d'excavació s'ha pogut realitzar gràcies a l'aportació econòmica de l'Ajuntament de Felanitx i de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

L'equip de treball que hi participà va estar format per restauradors, margers i arqueòlegs:

Margalida Munar - Restauradora

Bernat Burgaya - Restaurador

Zoltan Larcher - Auxiliar de restaurador

Julià Simming - Marger

David Javaloyas - Director excavació arqueològica

Llorenç Oliver - Director excavació arqueològica

Magdalena Sastre - Arqueòloga

Jesús Jurado - Auxiliar d'arqueòleg

Com vos vàrem dir, la campanya de restauració de 2010 tenia com a objectiu prioritari resoldre tot una sèrie de problemes dels murs de la Naveta I. A tota una sèrie de punts mancaven lloses que feien que l'equilibri originari dels murs de l'edifici s'hagués perdut i que perillés el conjunt. Així vàrem actuar a tres àrees diferents:

1. Mur Sud de la Naveta I.

En aquest mur (el que ens queda a l'esquerra si en col·loquem al front de la Naveta I) semblava que mancaven tota una sèrie de lloses i unes altres s'havien col·lapsat inclinant-se cap a l'exterior. L'actuació consistí en  excavar la zona adjacent exterior i l'interior del mur. En fer això, ens vàrem adonar que moltes de les lloses que suposadament estaven perdudes encara hi eren però no les podíem veure per estar cobertes amb terra. Al mateix temps, amb l'ajuda d'una ploma vàrem tornar a col·locar les lloses mogudes i ens va permetre substituir aquelles que mancaven.

Mur Sud de la Naveta I abans de la restauració

Mur Sud de la Naveta I després de la restauració

Com hem comentat, la restauració va suposar una petita excavació subsidiària ja que va ser necessari buidar bona part dels murs per moure les lloses desplaçades. Això va suposar dues troballes molt interessants:

- Vàrem documentar una vora triangular de tonell. Aquesta troballa és d’interès especial ja que aquest tipus de ceràmica es daten cap el 1400 a.C. Això ens ha confirmat que la Naveta I no es va construir al voltant del 1700-1600 a.C. com pensàrem en un primer moment. Fa uns mesos ens sorgiren uns dubtes al reestudiar l’estratigrafia de la Naveta I, aquesta nova troballa ens fa pensar que definitivament aquest edifici és més modern del que ens pensàvem i que molt probablement hi hagué una ocupació anterior, datada entre 1700 i 1400 a.C., que es caracteritzaria per una estructura construïda amb material perible.

- A l’excavar aquest mur es va documentar una “anomalia” a la tècnica de construcció típica d’aquest tipus de construccions. Es tracta d’unes lloses col·locades en disposició perpendicular al mur. Aquest fet és la primera vegada que es documenta a una Naveta. Respecte a la causa d’aquest element hem consultat amb un arquitecte i amb un marger i sembla que podria obeir a una solució per equilibrar les forces internes del reble del mur.

Lloses transversals documentades al mur Sud de la Naveta I

Lloses transversals documentades al mur Sud de la Naveta I

2. Zona de l'absis.

A la zona de l'absis faltava la clau, la llosa que unia els dos murs. Per tal de donar consistència al conjunt es va decidir reposar-la. Per això es va anar a cercar una llosa de la mateixa natura i que formalment s'acostés a les que té devora.

Absis de la Naveta I abans de la restauració

Absis de la Naveta I després de la restauració

3. Mur Nord.

En aquest mur els problemes es centraven en quatre punts:

Als dos primers, teniem el que ens semblava dos enderrocs en els que es trobava "in situ" les lloses caigudes. No obstant, en excavar en aquest dos punts varen sortir les lloses de la primera filada i va resultar que les lloses caigudes eren de la segona filada.

Enderroc abans de la restauració

Mur una vegada net. Es pot veure la part del mur que estava enterrat ja que les lloses estan brutes de terra vermella.

El tercer punt, situat a mig recorregut del mur, es caracterizava perque la llosa de la primera filada s'havia desplaçat cap l'exterior. Per col·locar-la en el seu lloc originari vàrem buidar part del mur i la endisaren cap a dintre. A més, varem aprofitar per fer un petit sondeig als nivells argilosos que es situen sota el mur de la Naveta.

Llosa sortida una vegada neta

Sondeig realitzat sota el mur

El quart punt estava situat a la part frontal del mur Nord. Aquest era la part del mur que es trobava en pitjors condicions ja que faltaven 5-6 lloses del parament exterior. Així doncs, vàrem excavar tota la zona i reposarem les lloses desaparegudes emprant lloses similars a les originals.

Frontal mur nord abans de la restauració

Frontal del mur Nord després de la restauració