FILOSÒFIA BÀSICA DEL PROJECTE CLOSOS

El projecte d’investigació arqueològica dels Closos de Can Gaià contempla 5 grans objectius, en consonància amb els nous plantejaments existents a l’arqueologia del s.XXI, i d’acord amb les concepcions sobre la pràctica arqueològica desenvolupades pel Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.

En primer lloc, centrant-nos en la vessant més estrictament científica del projecte, l’objectiu bàsic és el d’avançar en el coneixement de les comunitats de la Edat del Bronze a Mallorca. Abans de l’inicio del Projecte Closos s’havien estudiat molts pocs naviformes i es tenia una idea molt simple de les comunitats que habitaren Mallorca durant el II mil·lenni A.C. A més, en el moment que el Projecte Closos va néixer, els resultats d’aqueixes recerques ja no proporcionaven respostes a tota una sèrie de preguntes que els arqueòlegs i la societat de finals de s.XX es començaven a fer. Així doncs, el Projecte Closos va néixer, i continua, amb la voluntat de renovar els estudis sobre les comunitats de l’Edat del Bronze a l’illa.

El segon objectiu és el d’introduir i desenvolupar noves tècniques i metodologies arqueològiques, amb la intenció de donar resposta a aquestes noves preguntes. Des de l’inicio del projecte s’han anat aplicant tota una sèrie de innovacions per assolir aquests objectius. Aquestes innovacions començaren a arribar a Espanya ja als anys 80’ però no havien vist la seva aplicació a les nostres illes (amb l’excepció notable de les excavacions a Son Fornés realitzades per l’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Son Fornès). Entre aquestes innovacions hem de destacar en primer lloc l’excavació en extensió del poblat. Una de les característiques de l’arqueologia que s’havia fet fins aquell moment era només excavar l’interior de les estructures principals; en el cas de l’Edat del Bronze es redueixen a l’excavació de l’interior dels navetiformes. En segon lloc, la preocupació por les seqüències estratigràfiques acurades, mitjançant la introducció del Mètode Harris. En tercer lloc cal destacar la preocupació per la distribució microespacial dels artefactes, concretada en una combinació del mètode La-Place, amb la divisió de l’espai en quadrícules de 1m per 1m, combinada amb l’adopció de estratègies de documentació espacial procedents de l’escola francesa d’arqueologia paleolítica, concretada amb la situació tridimensional dels conjunts arqueològics. Per últim, s’ha de emfatitzar l’inicio de tota una bateria d’analítiques i estudis diversos ara com, estudis arqueofaunístics, tecnològics, palinològics, carpològics, antracològics, sedimentaris,... que han permès ampliar de forma ostensible el coneixement d’aquestes comunitats, així com del medi en el que habitaren.

Aquestes innovacions tècniques i metodològiques han proporcionat interessants resultats. S’ha pogut constatar com els poblats d’aquesta època no estaven formats únicament per naviformes, documentant-se possibles zones d’activitat econòmica i artesana comunitàries (tallers, magatzems,...) que s’haurien posat en funcionament cap el 1400 A.C. També ens ha permès començar a visualitzar que aquestes comunitats no foren estàtiques sinó que canviaren molt al llarg del temps gràcies a la documentació dels canvis que sofrí al llarg del temps el poblat o l’evolució del funcionament dels espais domèstics, mitjançant l’estudi acurat del Navetiforme I (ja completament excavada i en procés d’estudi) i del Navetiforme II (encara en excavació). Un altre camp en el que s’ha avançat ha estat en la qüestió de les activitats econòmiques d’aquestes comunitats. Els estudis arqueofaunístics han començat a deixar-nos estudiar els patrons ramaders així com començar a intuir certa importància de l’explotació dels recursos marins, estudis fets per en Miquel Àngel Vicens. Els estudis palinològics, a càrrec d’en Gabriel Servera, encara en un estat incipient, han començat a donar resultats interessants permetent intuir una certa activitat agrícola que, fins ara, es negava per aquestes comunitats. Tota aquesta evidència material ens ha permès avançar en l’estudi de l’articulació social i econòmica, així com en els aspectes ideològics de les gents que varen viure als Closos. Tot això, ha permès oferir un discurs de la prehistòria mallorquina molt més ric i complex amb tota una sèrie de matisos que fins ara havien passat desapercebuts. A més, els investigadors del projecte tenim un ferm compromís amb la innovació de les tècniques arqueològiques emprades i amb el plantejament de noves preguntes que confereixen un gran dinamisme al projecte científic.

La tercera línia mestra del Projecte Closos és la educativa i formativa. Aquesta línia, sorgeix a causa dels importants canvis que els darrers anys ha tingut lloc tant a nivell educatiu com, en general, en la manera de concebre i valorar l’educació dels joves. Aquesta nova filosofia va ser recollida a les propostes de la LOE o a les recents adaptacions dels estudis universitaris al Pla Bolònia. Les noves metodologies educatives estan d’acord en la necessitat d’una oferta educativa variada, en la que la formació pràctica i les sortides fora dels centres tinguin un major pes i es puguin complementar les propostes educatives i els dissenys curriculars. Per un altra banda, el mon educatiu universitari europeu i americà emfasitza des de fa vàries dècades la adquisició d’experiències educatives a l’estranger. Això fa que hi hagi una amplia demanda d’aquest tipus d’iniciatives.

Així doncs, el públic escolar (des de primària a la universitat passant pels cursos de preparació de les persones per a la seva inserció professional) es converteix en un dels puntals del present projecte.

Al mateix temps, s'ha de remarcar que el desenvolupament d’aquest projecte ofereix múltiple possibilitats de formació als joves professionals mallorquins dedicats tant a l’arqueologia com a la gestió de la cultura.

Aquesta filosofia, es concreta en diferents accions:

- Formació universitària. El Projecte Closos està lligat al Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. Per tant un dels seus objectius és el d’oferir la formació complementària que no se pot oferir a l’aula als estudiants d’aquesta universitat. Aquest objectiu es compleix amb la participació dels estudiants en les campanyes d’excavació, mitjançant la realització de pràctiques de laboratori i a través de l’encoratjament als alumnes a introduir-se en el món de la recerca científica.

- Camp de treball. Des de fa ja 14 anys cada mes d’agost es desenvolupa una campanya d’excavació arqueològica protagonitzada por un equip de 25 estudiants i llicenciats, procedents de diferents universitats espanyoles i estrangeres que tenen l’ocasió de formar-se en diversos aspectes que conformen una excavació arqueològica i que són difícils d’assimilar en els cursos universitaris. A més, també s’introdueixen en el tema de la prehistòria balear, ja que aquesta, sovint, no té espai als estudis universitaris, exceptuant els desenvolupats per la UIB.

- Educació primària i secundaria. El Projecte Closos també vol fomentar i facilitar l’estudi de la prehistòria balear als primers estadis educatius. Per això, es realitzen una sèrie de tallers educatius destinats als alumnes de primària i s’encoratja la participació a les excavacions d’alumnes de secundària.

- Taller ocupacional. L’arqueologia com a camp laboral no ha aturat de créixer des dels canvis legislatius que es donaren amb el començament de la democràcia. Aquest augment de l’activitat arqueològica ha anat de la mà de l’enorme creixement del sector de la construcció a Espanya. Aquesta realitat, però, no ha anat acompanyada a la nostra illa de la creació d’una oferta formativa que no sigui de grau superior. Des del projecte Closos es vol pal·liar aquesta situació mitjançant el desenvolupament d’un Taller ocupacional que formi als participants com a Auxiliars en treballs d’arqueologia.

La quarta vessant del Projecte Closos és aquella que contempla la consolidació i restauració de les diferents estructures excavades. Les estructures arquitectòniques que conformen el jaciment presenten diferents estats de conservació, degut a diverses causes.

L’excavació, tant de l’interior com de l’exterior, d’aquestes estructures és el que ens proporciona les dades que ens ajudaran a interpretar històricament el jaciment. Però al mateix temps que aquest moviment del sediment ens descobreix aspectes de la vida dels habitants dels edificis excavats, el fet que les lloses que conformen les estructures vagin quedant a la vista, i per tant sense protegir, fa que el procés de patiment i degradació s’acceleri, degut en gran part als constants canvis d’humitat i temperatura, que provoquen l’aparició de sals, esquerdes i fissures.

Tant el Navetiforme I com les estructures II-A i II-B ja han rebut algunes intervencions de consolidació i restauració, però aquesta hauria de ser una tasca constant, perquè requereix d’un manteniment una vegada feta la primera actuació. Així doncs, durant aquests tres anys es duran a terme tasques de consolidació i restauració tant al Navetiforme I com a l’àrea II del jaciment. Aquestes tasques es realitzaran en funció de l’estat de les estructures i la disponibilitat de subvencions que ens permetin dur a terme aquestes actuacions.

La consolidació i restauració de les estructures arquitectòniques del jaciment és una tasca molt important dins aquest apartat, però no és l’única. La recuperació i protecció dels materials arqueològics que apareguin en un estat de conservació precari rebran una actuació directa al jaciment, per tal de recuperar-los de la manera més adequada possible, i preservant possibles restes que permetin realitzar analítiques que complementin la resta de les dades obtingudes al llarg de l’excavació. En aquests casos en que el material necessiti un tractament especial in situ, l’especialista en recuperació i restauració de materials arqueològics serà la persona que marcarà les passes a seguir (les passes bàsiques estan detallades en el programa de conservació).

Restauració de l'enllossat exterior de la Naveta I

En darrer lloc, és necessari fer esment que un dels principals objectius del projecte és la difusió i socialització del nostre projecte. És a dir, hi ha una voluntat ferma de que aquesta iniciativa arribi a la societat, a la gent. Es vol donar a conèixer i conscienciar a la societat mallorquina de la riquesa del seu patrimoni arqueològic, de les possibilitats educatives, lúdiques, socials i, per que no, econòmiques d’aquest, fomentant així el seu estudi i conservació i obrint la porta a models socioeconòmics alternatius, més respectuosos amb el medi ambient i amb el nostre passat. Amb aquesta finalitat, durant aquests catorze anys, s’han fet nombroses conferències, tallers per a nins i per a adults, s’han publicat diversos materials, visites guiades, etc.