NAVETA I

Conjunt format únicament per la Naveta. Fou excavat durant les campanyes de 1996-1999 i restaurat al 2001, 2007 i 2010. Es tracta d’una naveta de planta allargada amb una longitud de 16 m i 7 m d’amplada a la zona de la façana. La gruixa dels mur oscil·la entre els 2 i els 3 m d’amplada, mentre que l’alçada conservada es mou en torn del metre i mig si bé, tenint en compte altres exemples millor conservats, pensem que en el seu estat original podrien haver arribat a fer fins a 3m d’alçada. Els murs exteriors conserven grans carreus poligonals encastats en sec. A la cara interna el mur del parament és de tècnica més refinada amb pedres molt ben llavorades que presenten formes que tendeixen a la homogeneïtat, oscil·lant entre el quadrat i el rectangle.

El dibuix dels alçats ha possibilitat observar la tècnica constructiva. Es tracta de murs tripartits amb un parament intern, un extern i un reble interior. Els gran blocs de pedra es dipositaven directament sobre la terra i a continuació els falcaven amb pedres de petit tamany en forma de cunya, quedant així perfectament travades pel seu propi pes. El sistema de falcat no només s’utilitzava per estabilitzar les bases dels carreus sinó que també era emprat en els buits que quedaven entre les lloses, donant a tota l’estructura una gran consistència.

Respecte al sostre, durant l’excavació es trobà un nivell amb una gran quantitat de restes de fang, algunes amb empremtes d’elements vegetals, i una gran quantitat de carbons, b àsicament d’ullastre. Això, ens ha fet defensar que molt probablement el sostre d’aquesta naveta es va fer mitjançant branques d’ullastre posteriorment recobertes amb brancatge. Finalment, el conjunt es recobria amb argila per tal d’impermeabilitzar-lo.

Visió general de la Naveta I (Any 2009)

Interior.

Mitjançant l'estudi estratigràfic acurat de l’interior de la Naveta I documentarem dues fases diferents d’ocupació en els que la seva configuració era distinta.

Fase I.

Aquesta presenta una cronologia c. 1500-920 cal BC. Tot i les remodelacions que patí l‘edifici a l’inicio de la Fase II, hem pogut documentar diferents aspectes de l’articulació interna de l’espai en aquest moment.

Tenint en compte els elements arquitectònics documentats en aquest moment: un enllosat disposat en la meitat E de la zona posterior de la cambra; i la distribució del material trobat (restes ceràmiques i de fauna), podem observar que en aquest moment l’espai domèstic presenta dos eixos d’articulació. Un transversal, situat més o manco a uns quatre metres de l’entrada, dividint la cambra en dues zones: una posterior, que ocupa els dos terços, i una anterior que ocupa el terç restant. I un altre longitudinal, que divideix la zona posterior en dues àrees de dimensions similars.

Respecte a la funcionalitat de les diferents àrees documentades, poc podem dir. S’han trobat un número important de fragments ceràmics, que tot i que encara estan en estudi sembla clar que presenten uns graus de fragmentació i de desgast molt elevats. També són importants les restes de fauna, mitjançant el seu estudi ha permès documentar la presència de la cabana típica (bòvids, porcs, cabres i ovelles). Respecte als patrons de consum hem pogut documentar l’elevat percentatge relatiu del bestiar ovicaprí i com les restes de bòvids es veu representat principalment el consum, ja que apareixen només les parts més càrniques. A causa de la disposició i l’estat dels materials no s’han pogut identificar àrees de activitat i el conjunt s’ha interpretat com un palimpsest resultat de la deposició d’elements fruit de les activitats realitzades, la gestió de residus vigent en aquell moment i a la preparació per a realitzar la reforma que acaba amb l’inicio de la fase següent.

Finalment, a la façana es va localitzar un enllosat que defineix el que és la zona d’accés. Aquest empedrat presenta un estat de conservació perfecte. Les pedres que el formen es llavoraren amb molta cura. La seqüència constructiva de l’enllosat es la següent: a partir d’una gran pedra central (no llavorada sinó natural) s’anaren col·locant les altres amb un sistema de filades en posició horitzontal. Tota l’estructura es reforçava amb cunyes falcades entre les lloses de dimensions i formes força homogènies.

Planimetria Fase I

Fase II

Aquesta fase tingué una cronologia aproximada c. 1000-800 cal BC (Hernández et alii, 2004; Oliver, 2005) i es caracteritzà per ser la darrera fase d’ocupació i el moment en el que s’abandonà el navetiforme com a espai domèstic.

L’eix longitudinal documentat a la fase anterior s’amplia, ocupant tot el recorregut de la cambra, i consolida mitjançant la presència d'una sèrie elements fixos nous. Primer, quatre tambors de columna, interpretats com les bases per a un altell que ocuparia la meitat E de l’espai superior posterior; Segon, una llosa que, en funció de les marques d’ús que presenta (punts d’impacte, poliments i estries) i l’abundància de restes de fauna al seu voltant, s’ha interpretat com una taula relacionada amb activitats de processament d’animals, activitats que també expliquen la presència del tercer element que dona consistència a l'eix, un morter falcat amb pedres al terra (que avui en dia no es troba present al jaciment ja que fou retirat per assegurar la seva conservació).

Les análisis dels materials trobats a la zona propera a la entrada, on s'ha documentat la taula i el morter, ens ha proporcionat interessants evidències per entendre l'ús d'aquest espai.En funció de les anàlisis faunístiques realitzades, aquestes activitats sembla que haurien estat relacionades principalment amb la preparació final dels animals per al seu consum. A més, es trobaren una gran quantitat de restes ceràmics, la funció dels quals fencara no està clara per trobar-se en fase d'estudi. Una de les coses que s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar aquestes restes és que aquesta fase representa el darrer moment d’ocupació tant de l’espai domèstic com del poblat i , per tant, hem de tenir presents els aspectes culturals dels abandonaments (González Ruibal, 1998 i 2003). Per aquesta raó, pensem que els artefactes anteriorment descrits, en funció de la seva disposició, a una zona concreta molt propera a la taula, i el seu alt grau de conservació, les restes ceràmiques presenten un escàs índex de fragmentació, són elements refusats de facto (Schiffer, 1972). Probablement aquests elements foren descartats a causa d’importants canvis a les pràctiques de consum d’aliments; observables, per exemple en l’aparició d’un nou aixovar ceràmic i, en general, tots els canvis que suposaren el canvi a la denominada cultura talaiótica.

Un altre aspecte interessant a nivell estructural en aquests moments, és la desaparició dels dos enllosats, que foren coberts per terra. A més, sobre l'enllosat de l'entrada es construí un petit mur de pedra, amb la mateixa tècnica tripartida (parament intern – reble – parament extern) que caracteritza els murs dels navetiformes, però sense el component ciclopi. Aquest mur, que fou retirat durant l’excavació, estava situat transversalment al mur E de l’edifici, just a l’entrada, reduint la seva amplada des dels 2,80m del moment anterior fins a un metre escàs.

Planimetria fase II

Els canvis produïts en aquest respecte ens ha permès treballar una sèrie de conceptes relacionats amb el caràcter públic i/o privat del navetiforme. Així doncs, hem pogut veure com l’estructuració interna del navetiforme canvia al llarg del temps, documentant-se les diferencies més significatives en l’articulació entre l’interior i l’ exterior de l’espai domèstic, es a dir, en el seu grau de privacitat. A un primer moment, fase I, aquesta separació es molt més laxa, l’amplada de l’entrada no està limitada per cap element fixo (al menys que s’hagi pogut constatar arqueològicament) i ve definida pels murs de la naveta. Si reconstruïm la il·luminació del navetiforme s’observa que el tipus de construcció, amb una planta allargada, sense finestres i amb una única entrada de llum, suposaria que la zona posterior de l’edifici quedaria en penombra i en canvi la part anterior de la cambra estaria ben il·luminada por la llum del sol. D’aquesta manera, seguint les idees de Bowser i Patton (2004), que han relacionat l’estructuració interna i les característiques dels accessos dels espais domèstics amb la natura pública/privada dels mateixos, defensem que la zona anterior del Navetiforme I fou el lloc a on el grup domèstic es relacionava amb l’exterior al mateix temps que la part posterior era una zona amb una privacitat reduïda i a la que tindrien accés membres aliens al grup domèstic (si no físicament si al menys visualment). En aquest sentit es pot destacar el paper preponderant de l’enllosat d’entrada que es disposa en es llindar del navetiforme, connectant el grup domèstic, l’interior, amb la comunitat, l’ exterior. La llosa central d’aquest element es situa directament sobre un foc anterior, molt probablement relacionat amb una estructura feta amb materials peribles anterior a la Naveta I, que representa també l’inicio del grup domèstic.

En canvi, a la fase II, aquesta zona pública ha desaparegut. El mur transversal suposa una separació amb l’exterior molt més ferma que delimita clarament l’interior i l’exterior i que evidencia una voluntat d’amagar l’interior de l’espai domèstic. Probablement, tot això suposa el desplaçament del locus polític a una esfera diferent a la domèstica i l’inicio de la limitació d’accés al poder de part de la comunitat. Aquest procés coincideix cronològicament amb l’abandonament de diferents assentaments naviformes (Es Figueral de Son Real, Son Oms) i amb l’aparició dels primers assentaments definits com a talaiòtics. En aquests, al manco en el cas de Mallorca, els espais domèstics ja no se monumentalitzen. Ara, la monumentalització es circumscriu als talayots, que tradicionalment se han interpretat como els llocs dins els quals tingué lloc la presa de decisions, a una societat ja amb unes clares jerarquies i un accés diferenciat al poder polític i econòmic.

Naveta I. Reconstrucció llum Fase I i Fase II.

Exterior.

A l’exterior de la naveta, a la zona de la façana, en una disposició semicircular es vàren trobar tretze forats de pal. Molt probablement, aquests negatius estaven relacionats amb l’ocupació anterior a la Naveta I (c.1700-1500 cal BC).

Adossat al mur NW de la Naveta I, durant la campanya de 1999 es va documentar una paret baixa molt desestructurada que es disposa en direcció perpendicular al mur de l’edifici. En aquest moment no es pot avançar res més perquè aquesta estructura està en procés d’excavació.