COM I PER QUÈ SORGÍ EL PROJECTE CLOSOS

En 1996 començà el Projecte Closos. Cal dir que els seus inicis, com sempre ho són, foren difícils i que el Projecte no hagués sortit endavant sense el treball ingent dels seus directors, Bartomeu Salvà i Manel Calvo, i l’ajuda de tot un seguit de gent que va creure en ell des del començament. En els seus inicis, el Projecte Closos era molt diferent al present però, veurem, ja tenia bona part de les característiques que el convertirien en una intervenció arqueològica de referència tant a Mallorca com a la Mediterrània occidental.

Si bé va el Projecte va començar a 1996, la seva arrel es una mica anterior. El jaciment dels Closos de Can Gaià ha patit al llarg de la seva història moltes agressions que l’han destruït en part. Però, aquest procés de destrucció es va accelerar de forma exponencial a partir de la dècada de 1960. Aquest fou el moment en el que l’illa de Mallorca s’inserí dins el fort desenvolupament turístic que ha caracteritzat a Europa des del final de la II Guerra Mundial. Això ha suposat una sèrie d’importants canvis socioeconòmics que han modificat per complet la fisonomia de la nostra societat en un temps molt ràpid. S’ha passat, en només 30 anys, d’una societat rural i agrària a una societat urbana i de serveis. Aquests canvis, han comportat indiscutibles avantatges per a la societat mallorquina però també molts problemes, a causa de la velocitat i la manca de reflexió amb la que aquests processos han tingut lloc. Entre aquests problemes cal destacar el fort i descontrolat creixement urbanístic que va afectar de forma molt directa al nostre patrimoni arqueològic, destruint per sempre molts de jaciments.

El jaciment de Closos de Can Gaià, no fou aliè a aquest problema. En 1965 es construí la carretera que uneix Portocolom i S’Horta de forma que destruí part del jaciment. Des d’aquest moment fins l’actualitat el jaciment patí nombrosos desperfectes menors que es tornaren més greu a la dècada dels 90’. Fou a l’estiu de 1991 quan es varen començar unes obres que tornaren afectar de forma greu al jaciment i concretament afectà al Conjunt arqueològic IV. Una denúncia posada per Bartomeu Salvà davant l’Ajuntament de Felanitx, el Museu de Mallorca i la Conselleria de Cultura Educació i Esports aturà les obres que podrien haver dut a la total i irreversible destrucció de tot el jaciment. El principal problema és que cap institució posà el mitjans necessaris per evitar que això tornés a succeir, de tal manera que en novembre de 1992 tornà a succeir una altra destroça, aquesta fruit de la col·locació d’unes canonades.

Aquests fets influïren molt a l’hora de decidir-se a començar el Projecte Closos que en el seu inici es plantejà com una “actuació d’urgència” (Salvà, Projecte 1996) per evitar més destruccions.

El risc de destrucció del jaciment, però, no fou la única raó que dugué a l’inicio de les intervencions al jaciment de Closos.  La democràcia, establí un nou marc administratiu i legal que suposà un canvi important en la concepció i relació de l’administració amb el patrimoni arqueològic. D’aquesta manera, les competències en patrimoni arqueològic varen passar al Govern de les Illes Balears que realitzà un important canvi de les accions que s’havien fet fins en aquell moment. La primera acció fou la paralització total de las llicencies d’excavació, i de les subvencions destinades a excavacions, a causa de l’inicio del denominat Programa de preservació de jaciments arqueològics de Mallorca (Pons Homar 1992:48) que es perllongà de 1988 fins a 1994. Durant aquests sis anys l’arqueologia mallorquina canvià molt, per tots els canvis legals i administratius i per que desapareix com a agent actiu el  Museu de Mallorca i el deu director, Dr. Guillem Rosselló-Bordoy, la principal figura que havia protagonitzat l’arqueologia mallorquina des de 1961.

Així, durant aquests sis anys Mallorca, en el que respecta a arqueologia, es convertí en un desert (en paraules de molts dels arqueòlegs que visqueren aquella època), ja que era gairebé impossible desenvolupar cap projecte arqueològic fora del Programa. Així doncs, la decisió de iniciar el Projecte Closos també estigué vinculada a la voluntat de començar nous projectes d’arqueologia per avançar el coneixement del nostre passat més remot i d’oferir la possibilitat a les noves generacions a formar-se en aquest camp.