ACTUACIONS SOBRE ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES.

Si bé cada intervenció requereix d’un projecte específic no es menys cert que des de fa més d’una dècada s’han establert tota una sèrie de criteris bàsics d’intervenció en jaciments prehistòrics de Mallorca amb tècnica arquitectònica de tipus ciclòpia, com Son Real, Closos de Can Gaià, Puig de Sa Morisca, Hospitalet, etc, que en aquest projecte es pretenen mantenir amb la finalitat de donar una coherència estètica i formal a les intervencions sobre aquesta tipologia de jaciments. Seguint la normativa de la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears respecte a la conservació i restauració de bens d’interès cultural, i mantenint la coherència amb altres intervencions similars, la proposta presentada en aquest projecte es basarà en els següents criteris bàsics d’intervenció:

- Mínima actuació possible amb la finalitat d’assegurar la conservació de les estructures en un medi estable, facilitant la seva comprensió i museïtzació posterior.

- En tot moment es respectarà l’original, evitant la construcció de falsos estètics, facilitant la diferenciació entre el suport original i la restauració.

- S’utilitzaran materials estables, innocus per a les estructures i compatibles entre ells. A més seran de natura reversible, per a poder així facilitar possibles intervencions posteriors.

- Totes les actuacions es registraran a una fitxa d’actuació i en un informe individual que serà entregat al Consell de Mallorca i a la entitat responsable de la gestió del jaciment.

1. Criteris tècnics de restauració i consolidació.

a. Utilització de l’arxiu fotogràfic i planimètric.

Fruit de l’excavació que es proposa es contarà amb una documentació fotogràfica i planimètrica exhaustiva que serà utilitzada com a base documenta l a l’hora de realitzar els treballs de consolidació i restauració. Durant el procés de restauració es continuarà amb el arxiu fotogràfic i planimètric documentant l’estat inicial, el procés de consolidació i la situació final després de la intervenció.

b. Neteja de vegetació.

En aquells casos on sigui necessari, totes les restes arquitectòniques seran netejades de vegetació, especialment a les parts superiors dels murs i les filades que conformen las estructures muraries a consolidar.

c. Neteja mecànica de les estructures muraries.

Els murs es netejaran de forma mecànica del sediment i la vegetació superficial acumulada, tenint molta precaució en no desfalcar els elements constitutius dels murs que conformen les estructures.

d. Anàlisis organolèptic e identificació de patologies dels elements estructurals que conformen el conjunto arquitectònic.

Una vegada s’ha realitzat la neteja de la vegetació i del sediment superficial acumulat sobre les estructures arquitectòniques es realitzarà un anàlisis organolèptic amb la finalitat d’identificar les patologies existents i els problemes de conservació. Això permetrà definir i concretar les línies d’actuació a realitzar durant el procés de restauració de les estructures. Durant aquest anàlisis es donarà especial importància als problemes d’estabilitat i pèrdua de material dels elements estructurals, problemes ocasionats per els agents bioclimàtics, moviments de pedres i possibilitat de reposició al seu emplaçament original i fissures i esquerdes en els materials que configuren els murs estructurals.

e. Identificació i reposició dels elements arquitectònics desplaçats del seu emplaçament original.

En aquells casos on sigui possible, i sempre a partir de la documentació gràfica, es reposaran els elements desplaçats al seu lloc original. En aquells casos on l’avançat estat de degradació no permeti  la seva reubicació, s’inventariaran i es dipositaran fora del conjunt.

f. Reposició dels elements arquitectònics.

La reposició dels elements arquitectònics desplaçats del seu lloc original i els nous elements, necessaris per a garantir l’estabilitat estàtica del conjunt, es realitzaran amb l’ajuda de morter de cal. Aquest morter serà de proporcions tradicionals i se li adjuntarà una petita quantitat de Primal Ac-33 per a augmentar la plasticitat i el grau d’adhesió. Per a la realització del morter s’utilitzarà cal hidràulica "La Farge", especialment adequada per a les tasques de restauració a l’aire lliure i arena de cantera sense clorurs.

g. Consolidació de les filades que conformen les estructures muraries.

A.- En els paraments on es documentin pèrdues dels elements constitutius es reposaran amb  pedres de dimensions semblants a les originàries. D’aquesta manera es dotarà d’estabilitat estàtica a tot el conjunt i es facilitarà la lectura de les estructures muraries que conformen el jaciment.

B.- Per a les labors de consolidació s’aplicarà morter a les zones baixes de les pedres tornades a posar durant el procés de consolidació. Tots els elements no originals reubicats per a dotar de major estabilitat estàtica al conjunt seran fàcilment identificables a partir d’un cordó de morter de cal de color rosat d’uns 4-5 cm. de gruixa per davall de cada element.

C.- S’empraran pedres de la zona on sigui necessari la reposició d’alguns elements. Per a la consolidació de les pedres no originals es documentaran i senyalitzaran per a evitar mimetisme i confusions.