TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ DURANT L’EXCAVACIÓ.

Durant l’excavació els objectes trobats són extrets d’un entorn en el qual han estat enterrats durant un llarg període, i amb el que han arribat a un equilibri. El moment d’excavació pot reactivar de manera molt violenta el procés de deterior dels objectes al canviar les condicions ambientals.

La garantia de preservar els béns arqueològics trobats a la campanya suposa el desenvolupament d’una estratègia de conservació basada en la planificació de tot el procés. La conservació de les troballes es deu plantejar en paral·lel a la programació de l’excavació,  i s’ha de tenir en compta la planificació de la campanya, els aspectes geològics i climàtics del context, els tipus de materials susceptibles de trobar-se i  el seu estat de conservació. Al mateix temps, es tindrà en compta el lloc d’emmagatzament dels materials. Aquest, tot i que sigui temporal haurà de reunir les condicions ambientals i de seguritat necessàries per a la seva correcta conservació.

 

Examen, diagnòstic i documentació.

Des de que es troba, l’objecte arqueològic, esdevé documento d’estudi de la ciència de la arqueologia i en objectiu de la conservació-restauració, exigint la determinació del seu estat de conservació. En un curt període de temps, sense que por això s’hagi d’interrompre l’excavació, es deu arribar a un diagnòstic fiable, que inclogui la proposta d’intervenció diferenciant els tractaments que s’hagin d’efectuar en el moment de l’excavació d’aquells que es realitzaran amb posterioritat, al laboratori.

No s’ha d’oblidar en cap moment la documentació gràfica: fotografies, dibuixos, calcos, mapes, plans etc. que aporten informació tant para facilitar la seva posterior reconstrucció o reintegració, si fos necessari, como per a l’estudi arqueològic aplicable a una determinada peça.

 

Control de variables climàtiques.

Les primeres actuacions de la conservació arqueològica està destinada al control mediambiental, ja que s’han de mantenir unes variables climàtiques el més properes al context arqueològic d’on s’ha extret l’objecte, i anar modificant-les paulatinament per tal de produir els menors danys possibles als artefactes. Això, és especialment important als materials sensibles, com són els orgànics, els porosos o els més degradats. Per aquestes raons, és important conèixer les variables climàtiques i tota la informació possible sobre el jaciment, realitzant en primer lloc un estudi de l’ambient local.

Les variables climàtiques que s’han de tenir en compta són: la humitat relativa i la temperatura (sempre relacionades), així com les característiques del sòl, nivells freàtics, el potencial de oxidació, el pH, etc.

- Estudi del sòls, conèixer els seus components, per tal de saber quin tipus d’alteracions poden sofrir els objectes que es trobin dins ell.

- És important conèixer la humitat i la temperatura, ja que un canvi brusc d’aquestes variables és una de les coses que més mal pot causar a un objecte. Ja que  els canvis bruscs de temperatura són menors quan un objecte està enterrat.

- El pH del sediment també és important ja que ajudarà a conèixer les transformacions químiques que se donen als objectes, ja que per exemple els objectes orgànics es conserven millor en condicions àcides, mentre que els materials calcaris sofririen grans danys.

- Les sals: les sals poden ser solubles o insolubles, i poden solidificar-se i causar grans mals en la estructura o la superfície dels objectes, per això és necessari conèixer la quantitat de sals del medi, mitjançant anàlisis de gota.

- Ehº: És el potencial d’oxidació o reducció d’ambient, es a dir la capacitat del sòl a guanyar o perdre electrons. (oxidant =absorbeix electrons) (reductor= dona electrons) el que comporta una transformació química del material. Es relaciona amb el pH.

- Les pressions físiques produïda per la terra, la presència de maquinaria a la zona o les construccions son un indici de cóm es trobarà el material una vegada desenterrat.

Una vegada realitzat aquest estudi i conegut l’entorn es deu considerar com s’intentaran mantenir les condicions estables en las que es trobava l’objecte, ja que si s’eviten canvis bruscos s’assegura que els materials es mantinguin estables:

- Control d’humitat relativa i temperatura: s’han d’evitar variacions d’humitat i temperatura en torn als béns excavats. Sostres que evitin l’ insolació dels materials, càmeres de transició amb aire condicionat i humidificadors. El sòl és normalment més humit que l’aire per això s‘ha de rehumidificar, en general és suficient afegir una cubeta amb aigua.

- La llum solar: és un agent molt perillós per les seves radiacions. El material excavat ha restat en unes condiciones de absència de llum. Això suposa que la presència de llum de forma sobtada pot accelerar algunes reaccions químiques i biològiques basades en la fotosíntesis. A més, la llum solar augmenta la temperatura reduint la humitat, cosa que pot provocar tensions en materials orgànics, deformant-los, i provocar la cristal·lització a materials porosos.

 Se aconsella en aquests casos crear càmeres de transició al ser extrets i habilitar llocs climàtics aptes.

- Oxigen i contaminants: Normalment el contingut d’oxigen sota terra es molt baix, i es relaciona amb el tipus de sòl. Per aquest motiu, al ser desenterrat, el material s’exposa a una quantitat d’oxigen molt més elevada. Per a evitar les reaccions d’oxidació i fotoxidació que poden sofrir els metalls i els materials orgànics, s’han de guardar els objectes més sensibles dins recipients hermètics. Si se pot seria correcte substituir l’aire per gasos nobles, o col·locar materials que retinguin l’oxigen.

 

Excavació.

Si durant el transcurs de l’excavació apareix una peça, s’ha de continuar l’excavació a nivell de tota la unitat estratigràfica, delimitant la peça al mateix temps, fins que s’aconsegueix deixar a la vista totes les cares que la formen, deixant un marge de sedimento de seguritat. És important no extraure mai la peça fins que s’hagi excavat en extensió la unitat estratigràfica, ja que es fa necessari situar la peça trobada en el seu context no només per veure la seva correspondència funcional amb la resta d’elements, si no també per a analitzar el context tafonòmic de la UE. En aquest sentit, és important senyalar que no s’excaven peces arqueològiques, sinó contexts arqueològics. Raó per la qual l’estratègia d’ excavació ha de tenir com a objectiu principal l’anàlisi global de la UE. Una vegada analitzada la mateixa se pot continuar el procés de extracció segons els criteris de restauració adequats.

 

Neteja.

En el moment de l’excavació se aconsella no realitzar neteges de l’objecto, ja que normalment es tracta de un procés irreversible, que s’ha d’efectuar  amb molta cura. Per això s’aconsella esperar a arribar al laboratori. El que si se pot fer, si és necessari, és una neteja superficial mecànica que elimini les restes de terra amb un pinzell o brotxa sense deixar marques; sempre que aquests no se trobin adherits a la superfície de l’objecte, ja que poden ajudar a conèixer amb major exactitud l’estat de conservació de l’objecte. Les neteges físiques i químiques s’han de fer al taller de restauració.

 

Tractaments genèrics aplicats en el moment de l’excavació.

Els tractaments que es fan durant l’excavació tenen com a objectiu mantenir l’objecte en les mateixes condicions en les que aquest fou trobat. Han de ser preventius i només si es imprescindible, es pot fer una consolidació prèvia a la seva extracció, ja que mai s’han d’emprar materials que puguin intervenir en possibles estudis posteriors. A més, és important tenir en compte que tot i que es facin provisionalment els problemes posteriors poden retardar la seva intervenció al laboratori. Abans de qualsevol intervenció seria necessari recollir totes las mostres necessàries per a la realització d’analítiques d’estudi.

Tota intervenció s’ha de documentar indicant:

- el tractament al que s’ha sotmès  la peça.

- l’àrea tractada.

- els materials emprats, dissolvents i proporcions.

- Mètodes de preparació i aplicació.

- Data d’aplicació.

- Responsable del tractament.

 

Consolidació durant l’excavació.

Només s’aplicaran productes de consolidació sobre un objecte durant l’excavació quant sigui imprescindible pel seu estat de conservació i per reforçar-lo amb l’objectiu de garantir el seu trasllat sense que perilli la seva integritat.

La consolidació se entén com un mètode de cohesió. Aquest procediment s’ha considerar sempre com provisional i a la espera de l’ intervenció al taller de restauració.

Se ha de tenir en compte:

- Aplicar només al material que ho requereixi, ja que si bé és útil per a la conservació de la peça, després suposa augmentar l’actuació al laboratori.

- Només s’han d’usar productes reversibles en la mínima quantitat, ja que després s’han de realitzar tractaments en els que pot influir.

- s’han d’emprar d’acord amb el material a consolidar i amb les condiciones d’aquest (sec o humit).

o Material sec: paraloid B-72 al 3 -5 % en acetona, xilé o tolué.

o Material humit: Mowilith o Primal AC en dissolucions del 2 al 15%

- La singularitat de cada material i el seu estat de conservació sol·licitarà l’aplicació de consolidants amb viscositats diferents, variant la proporció de l’adhesiu al vehicle i determinarà la forma d’aplicació. Es pot aplicar segons els següents mètodes:

o Impregnació amb brotxa o pinzell.

o Gotejo.

o Injecció. Se introdueix per esquerdes i fissures per arribar a l’interior.

o Polvorització.

Una vegada consolidada la peça i evaporat el dissolvent no pot formar una pel·lícula en la superfície, ja que això la impermeabilitzaria i impediria l’execució d’altres tractaments posteriors canviant l’aspecte extern de la peça. Si això succeís deuria poder eliminar-se sense complicacions.

 

Extracció.

 

Si es tracta de fragments sense connexió aparent, s’introduiran dins una bossa de plàstic, de tamany adequat als fragments, amb tancament hermètic i orificis que ajudin a transpirar evitant la condensació. S’ha d’etiquetar introduint l’etiqueta en altra bossa per a evitar que aquesta s’esborri amb la humitat. Si es tracta d’un objecto fragmentat i descohesionat, es documentaran els fragments introduint-los tots junts per a facilitar la seva recomposició a el taller de restauració.

Si es localitza una peça sencera, per a evitar que es trenqui, o en peces fragmentades però amb una disposició correcta i poca estabilitat del suport. S’ha d’extreure en bloc. Ha de ser una actuació a realitzar només quan sigui necessari e imprescindible dotar a l’objecte de resistència mecànica.

- Els mètodes d’extracció tant per a objectes volumètrics o plans es pot dividir en tres grups:

o Engasat

o Blocs

o Llits rígids.

 

A. Engasat.

Consisteix en l’aplicació d’un suport tèxtil, normalment gasa o teles de cotó de trama molt oberta.

Existeixen diferents maneres de fixar les gasses:

- S’embena en tres direccions realitzant espirals al mateix temps que es tensa la gasa i la darrera en vertical, on s’aplica el consolidant. Es pot emprar un adhesiu amb les mateixes qualitats exigibles als consolidants tot i que amb una densitat molt major. També se poden emprar copolímers vinílics, polímers acrílics i adhesius nitrocel·lulòsics dissolts en acetona. Una vegada complida la seva funció els adhesius i les gasses deuen retirar-se sense que el consolidant hagi arribat a la superfície de l’objecte.

- Es poden emprar benes elàstiques evolvent l’objecte en forma de espiral de manera ajustada, amb cura de sobreposar-les, i cobrint l’objecte de manera vertical i horitzontal per evitar que l’objecte es mogui.

- També es poden utilitzar benes enguixades, envoltant en primer lloc l’objecte en paper alumini i adherint sobre aquest les benes prèviament humitejades amb aigua, es poden aplicar d’igual manera que les anteriors, de forma en espiral, tot i que seria més correcte aplicar petits trams d’entre 3 i 5 cm en diferents direccions per que al assecar-se i contreure-se no faci pressió sobre l’objecte.

- Si es tracta de reforçar objectes fragmentats amb presència de cruis, se poden aplicar petits trams de benes banyades en una dissolució d’adhesiu nitrocel·lulòsic al 5- 15% en acetona, o aplicar el pegament dissolt amb un pinzell. S’aconsella aplicar-lo únicament per una cara, millor la interior.

- A objectes plans fràgils amb necessitat de reforços per al seu aixecament, s’aplicarà amb un pinzell l’adhesiu espès i després les benes amb un adhesiu nitrocel·lulòsic al 40% en acetona. S’ha d’anar col·locant capes de benes en diferents sentits, primer en vertical i després en perpendicular. Es deixa assecar i després d’excavar la part baixa s’introdueix una superfície rígida.

 

B. Extracció en bloc.

Consisteix en l’aixecament en bloc de tot el conjunto. S’inicia perfilant perfectament el conjunt que es vol extreure, retirant el sediment perifèric. També hi ha diferents maneres de realitzar-lo:

- Amb una caixa de poliuretà expandit. S’elimina l’excés de terra en la mesura del possible i es cobreix l’objecte primer amb plàstic film, i després amb paper d’alumini. Es realitza amb cartró unes parets que el tanquin sense que toquin l’objecte i s’afegeix la mescla realitzada dels dos components que formen el poliuretà expandit. Tapant la part de sobre amb un cartró per així aconseguir una superfície plana. Es gira l’objecte i es trasllada al laboratori. Es pot fer una caixa doble al girar-lo, en cas necessari.

o És un material que no pesa

o És car i molt tòxic, no se pot emprar amb materials humits o molt pesats.

- També se poden emprar planxes rígides (millor si es tracta de material sintètic). Cal excavar l’objecte deixant un marge de terra al seu voltant, s’encaixona aquest bloc entre 4 planxes rígides passant una altra per sota, se consolida l’estructura i s’emporta al laboratori.

- Bloc de guix i estopa. Se talla el bloc de terra que interessi i es cobreix amb paper d’alumini sostenint-lo amb cinta aïllant. Es col·loca a la part superior una capa de guix, i amb estopa i guix es cobreixen les quatre cares, es talla i es gira. Es repeteix l’actuació a la cara que falta.

o Es massa pesat i es necessita molta aigua.

o Es port humitejar l’objecte.

 

C. Llits rígids.

- Llits rígids de resina i fibra: es necessita resina de polièster i tela de fibra de vidre. Una vegada cobert l’objecte amb plàstic o paper d’alumini, es col·loquen les capes de fibra de vidre, i la resina de polièster alternativament, i es deixa que s’assequi. Es un mètode difícil tant en la seva aplicació como en la seva eliminació.

- Llit rígid de cera, indicada per a objectes de petites dimensions. Es necessita cera d’abella i es optatiu aplicar-hi alguna resina com a colofonia o dammar per a aportar duresa. S’aplica calent i directament sobre l’objecte; a continuació es deixa refredar. Es impermeable el que dificulta possibles tractaments posteriors. A més cal aplicar-ho en calent per la qual cosa no resulta convenient en objectes metàl·lics.

- Encanyat (gasa, cotó, tela, tablilles de fusta). Se pot realitzar amb objectes plans. S’excava al voltants de l’objecte i se deixa en superfície, col·locant un coixí format per cotó recobert per tela i subjecte per la gasa, a sobre la peça i per damunt es col·loca una tablilla, per sota de l’objecte es realitzen uns orificis en línea i se passa la bena per finalment aixecar tot el conjunt.

Els sistemes de reforç caldrà adaptar-los als problemes que puguin sorgir durant l’excavació. Cal valorar bé els avantatges i inconvenients dels diferents mètodes i avaluar la capacitat de resolució de problemes que suposa la seva elecció.

Els mètodes s’han d’adaptar a les necessitats, no són inamovibles, i cal que siguin realitzats per un professional amb experiència i criteri.

 

Trasllat i transport.

Els objectes excavats, una vegada extrets caldrà que siguin traslladats al laboratori a on es procedirà al seu estudi i on se li aplicaran els distints tractaments de conservació- restauració. Aquest procés de trasllat cal realitzar-ho amb total seguritat, evitant tota amenaça per als materials.

- L’embalatge cal que tingui les mesures necessàries per a que no se mogui, es colpegi o que resti massa estret.

- Tots els objectes han d’anar etiquetats al seu exterior per a evitar obrir l’embolcall; al mateix temps, no s’han de mesclar conjunts u objectes fragmentats.

- Es recomana protegir tots els materials de la incidència de llum, mantenir la humitat relativa i la temperatura que demani cada material. Per això, cal adaptar-se a l’estat en el que se troba l’objecte (sec, humit, saturat d’aigua).

- La humitat relativa no pot superar en cap moment el 65%.

- Per traslladar las peces se pot emprar els mètodes d’aixecament i extracció citats abans, ja que esmorteixen els cops.

- Els materials emprats al trasllat han de ser inertes, (bosses de polietilè) El cartó i la fusta emeten gasos que poden afectar als materials. Cal evitar cotó, paper higiènic etc.

  

Tractaments específics.

Els tractaments de conservació al jaciment poden tenir variables específiques que depenen de les característiques pròpies dels materials que se troben: la seva natura, els seu procés de manufactura, les alteracions sofertes i el context en el que se troben.

A. FUSTA.

La fusta que pot aparèixer durant l’excavació sol presentar un estat de fragilitat física a causa de la seva vulnerabilitat davant canvis de temperatura i HR.

Les mesures que s’apliquin al moment en que els objectes de fusta són trobats seran definitives en la conservació d’aquests materials.

- La fusta seca cal conservar-la seca i la humida, humida.

- Cal protegir-la dels rajos del sol.

- Cal conservar-la en recipients tancats i si se extragués en bloc s’aconsella mantenir el sediment que la rodeja.

- La fusta saturada d’aigua deu mantenir-se en tot moment en aquesta aigua, en un recipient tancat i amb una bioàcida o a temperatures per sota dels 8ºC i a un 55% de HR.

- La fusta saturada d’aigua es molt delicada, d’aquesta manera cal aixecar-la de forma segura, evitant trencaments i deformacions.

- Si es troba seca se pot reforçar amb un llit rígid o amb espuma de poliuretà protegint la superfície amb plàstic o paper d’alumini.

- Per a preservar el objectes de canvis bruscos d’humitat relativa i temperatura, i per a prevenir l’aparició de fissures i cruis en cas de que la humitat de l’objecte sigui superior que l’exterior s’utilitzaran plàstics per a envoltar l’objecte i frenar la pèrdua d’aigua fins aconseguir l’equilibri de l’objecte amb el nou entorn. Tot i que aquest procés pot resultar correcte, cal vigilar l’aparició de fongs. Per aquesta raó no es recomana que se deixi l’objecte més temps del necessari en tals condicions.

- Cal no mesclar-la amb altres  objectes arqueològics.

- La neteja, únicament si esdevé imprescindible, es realitzarà amb pinzells i brotxes suaus, evitant l’ús d’instruments tallants.

- Mai es banyarà la fusta seca, i la humida o saturada es netejarà amb la seva mateixa humitat i aigua.

- Els embalatges per extreure de  fusta:

o Base rígida que suporti el pes de l’objecte, ja que alguns objectes no suporten el seu pes i al moure’ls es fracturen.

o No realitzar pressió sobre la superfície, ja que se marca fàcilment.

o Es pot usar la tècnica de bloc amb qualsevol dels materials esmentats anteriorment.

o En cas de les condicions d’excavació no permeti la extracció en bloc de grans objectes fragmentats es documentaran i s’extrauran d’un a un els fragments recollint tota la informació per poder intervenir posteriorment al laboratori.

o Es pot emprar plàstics i acetats per evitar forçar els objectes.

- Embalatges per el transport:

o Recipients de dimensions adequades i amb material amortidor para evitar cops.

o En objectes humits es transportaran en recipients amb aigua o envoltats amb espuma humida. En cap cas s’han de fermar ja que  es podria marcar la superfície.

 

B. MACRORESTES VEGETALS I FIBRES.

Hi ha pocs documents que tractin sobre la conservació i restauració d’aquests materials, ja que són poc usuals en una excavació, malgrat que això no significa que no puguin aparèixer, per la qual cosa cal estar preparats, perquè la seva  fragilitat i el desconeixement ens poden  fer perdre un material de suma importància.

- realitzar una neteja mecànica amb un pinzell nou i de pel suau para eliminar les restes de terra superficial i deixar a la vista tot l’objecte.

- Si la condició física del material ho permet es col·locarà un suport rígid, mai s’aixecarà dels extrems perquè es podria trencar i desmuntar.

- Si no es troba en  bon estat  s’eixugarà en bloc, excavant els voltants de la peça per alliberar-lo, tot seguit es consolidarà amb plàstic i gases enguixades i es introduirà una làmina que actuï de suport.

- Es poden emprar per aixecar una fulla d’acetat o de carbó segons les dimensions de les fibres.

- S’ha de mantenir en un ambient igual al context on es va localitzar i s’anirà modificant a poc a poc.

- No s’ha d’emprar consolidants adhesius, perquè s’eliminarà la possibilitat de realitzar algunes analítiques. Malgrat  que en el cas que sigui imprescindible es pot usar Paraloid-B72, al 3% i 5%  en acetona sempre recollint mostra abans, per la realització d’analítiques.

- Si la consolidació amb Paraloid- B72 no es suficient es poden afegir gases en tires i seguir aplicant el consolidant.

- Després de l’extracció serà precís  mantenir-lo embalat amb materials inerts. pH neutre. Mai a prop de cotó, estopa, paper d’alumini, fustes o làmines de metall. A més a més es

guardaran en contenidors que no siguin electroestàtics.

- En cas de que es tracti de material humit s’haurà d’intentar eixugar de cop perquè els teixits s’enduriran.

 

C. OS I IVORI.

- Com tot material orgànic s’ha de protegir del sol.

- Si estan humits s’han d’eixugar lenta i progressivament a l’ombra i en ambients frescos.

- La toma de mostres s’han de realitzar abans  d’iniciar qualsevol tractament.

- La neteja mecànica es realitzarà con instrumental que no faci malbé a la superfície de l´os, (pinzells i eines sense fil).

- Si es precís consolidar-los abans de la seva extracció s’usarà una dissolució aquosa si estan humits (mowilith, Primal AC-33) o no aquosa Paraloid-B 72 si estan eixuts.

- Les neteges es faran amb una mixta de 50% de aigua, 50% de alcohol en las húmedas, es substituirà l’aigua per acetona en las seques.

- Segons la dimensió i el pes es poden utilitzar diferents mètodes d’extracció.

o Si se troben ossos llargs o cranis debilitats es poden afegir tires de gasa i consolidar-les.

o En cas de que siguin conjunts d’ossos mes o menys en disposició es poden extreure en bloc, amb gases enguixades o poliuretano expandit, després d’embolicar-los prèviament amb film de plàstic. Encara que es pot produir humitat en els ossos.

- Hi ha  de tenir en compte que no s’han de manipular en cap moment sense guants de làtex, perquè se limitaria la realització d’anàlisis d’ ADN

- Qualsevol tractament que es realitzi ha de  ser autoritzat per un antropòleg físic.

 

D. CUIRO.

- No sol trobar-se en abundància ni en grans fragments, per la qual cosa la extracció resulta més senzilla.

- El cuiro humit o saturat d’aigua es pot desfer si es  manipula incorrectament, per aquest motiu s’hauran d’extremar les precaucions, s’haurà de controlar l’ambient i evitar canvis bruscos.

- En caso de que no es pugui extreure se poden aplicar alguna tira amb consolidant per aportar-li un poc de consistència.

 

E. CERÀMICA.

- El major problema de la ceràmica es la cristal·lització de sals, per aquest motiu es recomana evitar la incidència de llum solar i els canvis  bruscos  d’humitat i temperatura.

- Si la ceràmica es troba plena se deixarà el sedimento interior per assegurar que se mantingui estable, i contrarestar les forces.

- El procés d’extracció esta bastant estandarditzat perquè és un  dels materials més comuns en excavacions arqueològiques.

- Les peces senceres, fragmentades o no han de ser excavades por tots els  seus costats, s’ha de deixar un petit escaló de 2 o 3 cm.

- Després d’això s’ha de comprovar si presenta cap tractament de superfície decorativa, engalba, pintures etc. I s’ha de comprovar la solubilitat dels pigments a l’aigua, alcohol,

acetona etc. Para saber que mètode d’extracció és el més correcte. I si en qualsevol cas afectaria posteriorment a la peça.

- En tot cas qualsevol dels mètodes explicats de engasat o extracció en bloc pot ser usada, però cal un estudi previ de la situació de l’objecte, i les possibilitats d’excavació.

 

F. METALLS.

- La conservació de l’objecte metàl·lic se inicia en el mateix moment que se produeix la troballa per  la qual cosa s’ha de realitzar totes les actuacions amb precaucions, perquè no pateixi cap degradació durant aquest moment.

- Els metalls es poden trobar sans, parcialment o totalment rovellats, per la qual cosa la reactivació  del procés de deteriorament pot ocasionar danys importants. S’ha de tenir en

compte que a major corrosió, major fragilitat.

- S’han de protegir els objectes de la pluja i del sol.

- Usar únicament estris de plàstic que no facin malbé la superfície del metall.

- Durant la excavació mantenir la terra en las mateixes condicions en les quals es va trobar. Humitejar amb aigua si és precís. Ja que si l’objecte es trobava en un entorn humit, aquest s’ha de conservar. Però en cap cas s’ha d’ humitejar perquè es trobi massa dura la terra. A no ser que s’usi alcohol.

- Els metalls subaquàtics no han de perdre humitat fins que se iniciï el assecat controlat.

- L’extracció dependrà de la situació i forma de l’objecte i es podrà usar qualsevol dels sistemes indicats anteriorment que se adapti  millor a les necessitats de l’objecte.

- S’ha de  tenir en compte que si són objectes petits que no presenten problemes d’extracció s’hauran de col·locar individualment en bosses hermètiques de polietileno foradades i introduir en capses de plàstic hermètiques amb gel de sílice que s’haurà revisar una vegada al mes.

 

G. VIDRE.

- És un material molt sensible que no ha de ser tractat en el jaciment si no en un taller de restauració.

- Si s’ha de realitzar una neteja, en alguns casos es pot eliminar les restes de terra amb algun pinzell suau. No s’ha d’aplicar en cap cas aigua ja que dissol el sílice, material constitutiu del vidre, en tot cas s’aplicarà alcohol.

- És un material molt sensible a la humitat, per la qual cosa s’hauran de controlar-se les pujades brusques de humitat.

- Els tractaments en l’excavació no és diferent d’altres materials inorgànics, si se troba colmatat o fortament unit a la matriu de terra aquest s’ha d’extreure en conjunt i treballar-se en el laboratori.

- Els objectes poden embolicar en un paper de pH neutre, iamb paper de bombolles i en una bossa de plàstic. A més s’ha d’assegurar que no se produeixin moviments bruscs, per la qual cosa no ve de més afegir espuma al recipient en el qual se desplaci. No han d’emmagatzemar-se a menys del 42% de humitat. Els vidres que no poden ser extrets manualment poden ser trets en bloc amb les mateixes tècniques abans esmentades.