COM PROTEGIM I CONSERVAM ELS MATERIALS QUE TROBEM

Els magatzems s’han de regir en tot moment pels paràmetres de conservació preventiva. Els dipòsits han de protegir els bens dels agents externs i minimitzar tot el possible els intrínsecs.

 

1. Criteris Bàsics de l’espai.

En la mesura del possible l’espai d’emmagatzematge ha de seguir els següents criteris:

- La comunicació amb altres dependències ha de ser fàcil i de recorregut curt.

- Formes i dimensions: Els espais que formen els dipòsits han de estar en consonància amb el format de les col·leccions que alberga.

o S’ha de tenir en compte volums, pesos, característiques materials i estat de conservació a la hora de elegir el mobiliari adequat on han de ser guardats i ordenats els objectes.

o S’ha de tenir previst un fàcil sistema d’accessibilitat i circulació tant a l’àmbit horitzontal com vertical, i certa possibilitat de creixement.

- Accessos: Els passadissos han de ser amplis, sense obstacles o canvis de nivell.

- Control de riscos de deteriorament. Al mateix temps els diferents espais o àmbits han d’organitzar-se de manera racional, ajudant a mantenir amb la major facilitat possible els paràmetres mediambientals de forma que sigui el més estable possible per simplificar i reduir el cost de les instal·lacions necessàries.

- Llum natural. En el magatzem la il·luminació només és necessària pels treballs rutinaris de neteja i inspecció periòdica, s’ha de prescindir de la il·luminació natural.

 

2. Emmagatzematge d’objectes.

A l’hora de emmagatzemar bens culturals hem de tenir en compte algunes dades importants com, per exemple:

- Tipus de objecte, format i quantitat: Característiques de la col·lecció, les diferents dimensions que puguin tenir els objectes i el volum d’objectes que determinarà el mínim espai requerit.

- Naturalesa dels materials: Conèixer el material constitutiu dels objectes és imprescindible per prendre les correctes mesures de conservació preventiva. Si es tracta d’una col·lecció heterogènia, s’ha de conèixer la seva proporció i la seva importància relativa.

- Tècniques de execució: conèixer la tècnica d’ acoblament i la utilitzada en la realització de cada objecte.

- Estat de Conservació: Els més deteriorats, necessitaran mesures més estrictes de conservació, perquè són més sensibles a les formes de degradació.

- Historial clínic: conèixer les restauracions que se li han realitzat a cada objecte per conèixer les seves condicions òptimes d’emmagatzematge

- S’ha de tenir en compte les condicions habituals de conservació. S’han de localitzar diferents espais amb diferents característiques per adaptar-se a les funcions o necessitats de cada moment i de cada material.

La majoria de bens arqueològics convé que es trobin guardats de dins de contenidors i recipients tancats. Actualment s’empren, per aquesta funció, materials sintètics, s’han descartat altres materials com el cartó, la fusta, etc. Els materials sintètics (polietilè, polipropilè, policarbonat, polimetil metacrilat) són molt estables, no són higroscòpics, i poden ser hermètics, qualitat molt important. A més de ser transparents la qual cosa facilita un control sense necessitat de rompre el microclima generat en el seu interior amb ajut de reguladors de la humitat que es poden introduir de dins.

Per una altre banda aquests contenidors també faciliten del seu manipulació i transport.

a. Metalls.

Es recomana embolicar els objectes metàl·lics en paper de pH neutre i tot seguit s’ha d’introduir en una bossa sense segellar o amb orificis que permetin l’intercanvio de ventilació. Posteriorment es guarden els objectes en capses o contenidors de plàstic, polipropilè, per exemple, i omplir l’espai sobrant amb plàstic de bombolla, o espuma de polietilè, etc., per evitar el moviment de les bosses i atenuar els possibles cops. No s’ha d’oblidar identificar cada un dels objectes correctament, amb un siglat, en la bossa, l’objecte, si és precís i una llista d’objectes en el contenidor per evitar obrir-lo innecessàriament i rompre el microclima creat. En cada contenidor s’hauria d’introduir una bossa de gel de sílice també amb orificis, perquè s’absorbí la humitat present en la capsa. El gel s’ha de revisar una vegada al mes per assegurar que compleix la seva funció i canviar-lo sempre que sigui necessari. <40% HR

b. Fustes.

S’han de conservar a una temperatura baixa i a una HR de 55%. En cas de que es tracti d’un material humit pendent de la intervenció de restauració s’ha de guardar en un contenidor tancat conservant la humitat del medi on va ser trobat, si és possible en una nevera a una temperatura que eviti la congelació però sigui per davall de 8ºC per prevenir l’aparició de fongs, a més s’ha d’eludir la llum solar i l’aigua s’ha de canviar periòdicament. Si la peça ja ha estat intervinguda es recomanable realitzar-la en Ethamfoam, una matriu a mesura un poc ajustada perquè freni tots els possibles moviments de la matèria, s’ha d’introduir en un contenidor tancat de polietilè amb art-sorb, un material que regula la humitat, absorbint i humitejant segons sigui necessari. A més és recomanable afegir en una bossa foradada un poc de cotó impregnat en una substància biocida per evitar l’aparició de fongs.

c. Ossos.

El poc espai que hi ha als magatzems provoca que en ocasions se guardin un número elevat d’ossos en el mateix contenidor, provocant danys per pressió. És recomanable realitzar safates de espuma de polietilè, aferrades amb reina termoplàstica on s’aniran encaixant els ossos en les matrius realitzades a mida. Així s’aconseguirà l’emmagatzematge d’ ossos sense perill de deteriorament. Les safates una vegada completes s’han de poder introduir en contenidors hermètics de plàstic transparent. Per poder crear un ambient més fàcilment controlable en torno a 19ºC i 50%de HR.

d. Vidres i cristall.

Són materials molt delicats, i per tant s’han d’extremar las precaucions sobretot en el moment de la seva manipulació. És aconsellable dissenyar suports o matrius individuals en etham foam per assegurar la seva estabilitat. Després es poden guardar en contenidors de plàstic, correctament identificats, si és necessari es pot posar una foto o dibuix per reconèixer la peça sense necessitat d’obrir la matriu o la capsa.

e. Materials orgànics en general (cuiro, fusta, fibres vegetals).

S’aconsella introduir-los dins contenidors hermètics de polipropilè i polietilè, cada un de dins d’una bossa hermètica de polietilè foradada i amb un llit de espuma de polietilè (plastazote®) per evitar que els objectes es moguin i deformin. En els contenidors es recomanable introduir art-sorb per tenir un control acurat de la humitat relativa en torno a un 55% per evitar que les fibres orgàniques es tibin i s’afluixin amb les fluctuacions. A més és recomanable afegir en una bossa foradada un poc de cotó banyat en una substància biocida per eludir l’aparició de fongs.

 

3. Mesures generals de conservació de dins de l’àrea de reserva

Manipulació: és un dels majors perills que sofreixen els bens culturals, per la qual cosa s’han d’extremar les precaucions mentre aquesta es desenvolupi.

- S’han de reduir al màxim la manipulació de bens culturals.

- Cal realitzar-se sempre per especialistes.

- En funció del pes, forma, dimensions, tipus d’objecte, textura etc. La manipulació serà diferent.

- Si es realitza amb les mans s’hauran d’usar guants dobles, un de làtex recobert per un de cotó. S’evita que la suor arribi a l’obra.

A mesura que es realitzen estudis es coneixen més dades sobre les mesures mediambientals necessàries en cada cas, i encara no és correcte del tot ja que cada objecte pot tenir unes necessitats diferents depenent de on procedeixin, lo normal es establir valors estàndards que facilitin el control dels bens culturals. Per exemple:

- Humitat relativa entre 10% i 50 % segons l’objecte:

• Materials arqueològics secs: fusta, ós, cuiro, tèxtils, pedra, ceràmica, vidre, estucs, mosaics…50%

• Excepció: Metalls (oxidació i corrosió) <30%

- La temperatura ha d’oscil·lar entre els 15-25ºC, sense oblidar que la HR depèn en gran mesura de la temperatura, aconsellant sempre la més baixa.

• Materials orgànics molt humits: és aconsellable mantenir-lo en les mateixes condicions que abans d’esser extrets.

• En recipients hermètics.

• En el frigorífic evitant la congelació. < 8ºC.

- Il·luminació:

• S’ha d’evitar totalment l’entrada de llum natural en el depòsit, no ha d’haver ventanes o han de tapar-se les existents.

• Únicament s’il·luminarà quan sigui necessari, i baix la correcta protecció de filtres anti raigs UV e infrarojos.

- Contaminació atmosfèrica:

• Obertures, únicament les necessàries i amb garantia de que esta segellat davant l’entrada d’aire i contaminants tant atmosfèrics como biològics.

• Materials inerts que no reaccionen amb els objectes emmagatzemats.

• Ventilació amb filtre.

- Seguretat e incendis

• Sistemes de control de restriccions d’accés al personal.

• Seguretat antiincendis, tancament estanc per sectors, materials de construcció ignífugs previsió d’una via d’evacuació d’emergència per als bens emmagatzemats.

• Sistemes automàtics de detecció: sensors amb senyal d’alarma.

• Sistemas de tancament adequats per a prevenir l’accés d’intrusos.

- Plagues:

• Control d’insectes microorganismes i plagues.

• Control de neteja, humitat, temperatura i ventilació.

L’emmagatzematge dels objectes ha d’estar dividit en diferents espais per a albergar materials amb diferents necessitats.

• En primer lloc es situarien els materials inorgànics: pedra, ceràmica, vidre, els quals accepten unes mesures ambientals més estàndards sense cap problema. 45% -50% HR i 18ºC Tª

• En un altre àmbit es col·locarien metalls, vidres amb problemes de transpiració, que haurien d’estar a una HR inferior a 40% per a assegurar una correcta conservació.

• Per últim, un espai destinat als materials orgànics, els quals necessiten un HR del 55% i una humitat de 18ºC. En aquest espai haurà d’estar molt controlada l’aparició de fongs.

 

4. Mobiliari d’emmagatzematge

Els mobles que ordenen els objectes al magatzem poden ser mòbils com els compactes i les graelles, o fixos com prestatgeries i arxivadors. Existeix un ampli tipus de mobiliari adaptat a cada tipus d’objecte i als elements utilitzats en el seu condicionament. Es poden usar indistintament mobles de metall (es recomana que no sigui inoxidable, per ex.: l’alumini anodinat o acer galvanitzat) o fusta que ha d’estar correctament tractada per a evitar la emanació de gasos.

 

5. Materials per a suport i emmagatzematge

- Espuma de polietilè

- Bossa de polietilè.

- Suports de metacrilat.

- Capses amb tancament hermètic.